Oli sobre fusta.
La bestialitat de la ignorància.
La por, la ignorància, la incultura, sempre s’ ha imposat per part del més fort al més feble, com una bèstia cruel i acarnissada.
En primer terme, un soldat, símbol de qualsevol exèrcit. Una mare, diferent, i el seu fill espantats, intenten raonar davant la indiferència.
Més a la dreta, en un rocall, morts i ferits. Els llibres per terra. El coneixement, menyspreat. La ciència i la cultura, representada per unes boles
que sempre roden avall, tirant enrere, davant la ignomínia.
A l’esquerra un arbre mort. La natura, la riquesa, arrasada.
Camps i pobles destruïts. Del fum dels quals neix una figura femenina, la Història, vestida de vermell, de tanta sang !
La figura ens avança el braç amb una H , la història repetida, un vocable que porta la H en molts idiomes, i que duu en una cinta els registres en el temps de tanta
misèria.
A l’ horitzó una columna de refugiats, en un èxode multitudinari cap a una nova i millor albada.
Al cel, una mirada acusadora, no exenta de plor: L’ ànima humana, global, que ens ho retreu, amb menyspreu i vergonya.
