Oli sobre fusta.
Ars Lapidis (a la familia Martin)
Els grans arcans de l’ univers amb eines de picapedrers cisellant l’ univers personal.
Al fons, moltes llunes, com a significació del pas del temps. A la dreta, tres planetes significatius, dos de càlids i un d’apagat: l’ òrbita familiar.
L’ arc circadià, amb el pas del sol, cíclic. La reiteració de vida.
Al centre, les obres. El temple romà,a l’esquerra, d’excel·lent factura, poderós i sobri. A la dreta, el temple grec, la conjunció de prestança, harmonia i art.
Al mig, la simbolització de quatre torres de la Sagrada Família, la sublimació actual de l’arquitectura en la pedra.
Hi ha l’ arbre de la vida, la plenitud. A sota, l’ arbre de la mort, en un tot indefugible.
L’escala, símbol de creixement, evolució i superació : el deixeble senyala al mestre per anar amunt, a trobar el Gran Valedor.
Més a la dreta , s’ entreveuen dues figures geomètriques. Signifiquen el coneixement i concepció espacial dels antics picapedrers, transmissió adquirida gremialment en les corresponents lògies.
A la part de sota, la graella de la vida, on tots estem immersos, on s’ hi mostren unes eines i petites restes del desbast .
En primer terme, l’ estatuària, representada per un mestre i el seu deixeble.
D’entre els núvols i els turons, una imatge nua, transparent i clara: la bellesa.
