Oli sobre fusta.
Sóm vianants d’ un camí universal,
habillats amb una humil túnica,
despullats d’artificis afegits.
El nostre pas per aquest camí,
és un deambular pel nostre propi temple,
aquell on, en cada arc, en cada volta,
hi ha records, vivències, sentiments.
Vida. I un feix d’ imatges.
Al fons s’ obre l’arc que ens duu
al nostre Xangri-la, a la Nova Jerusalem.
El camí còsmic es desfà en una xispa intel.lictiva
amb plenitud de sentiments.
Una nova guspira que omplirà un nou ésser:
el nou temple.
