Fusta de pi, faig, sapel·li, contraxapats
Llautó, Alumini, coure, vidre. 225 x 113 cm.
“Thanks brothers”. any 2012.
Al llarg de molts anys he pogut gaudir de molts estils de música, veus, instrumentació, etc, provinents d’ una forma molt especial de fer-la i sentir-la.
El meu agraïment en aquesta obra, un sentit homenatge:
A baix, als laterals, diversos pobles, al seu dia esclavitzats en grans hisendes, amb molts i grans patiments.
I el sofriment l’ atenuaven cantant…
A l’horitzó, unes ratlles al cel, un pentagrama. L’ apropament dels vaixells dels esclavistes, convertint-se en notes musicals.
I de nou, es trenca en un cel ascendent on hi ha diferents instruments : banjo, guitarra, trompa i un ala extesa, com a símbol de l’ espiritualitat dels cants inicials.
A l’ esquerra un cor de gent cantant, entregats, amb el màxim sentiment …
Gent de tota condició, amb la veu fina, trencada, rogallosa, entregant l’ànima en cada tornada, en cada estrofa, amb cadències i ritmes, a quin més sincer…
A les escales, i al lateral dret de l’escenari, les tecles d’ un piano. Dalt del mateix un pentagrama i unes notes…
Al capdamunt , l’ànima negra canta, alçant els braços, embolcallant-ho tot l’entorn amb capa i faldilla.
I això engloba la lluentor i l’univers de les grans aportacions : black spiritual, jazz, gospel, soul, blues, etc.
Els petits trossos de vidre, són aglomerats de notes. Els quadrets de fusta dispersos per tota l’obra, són notes, simplificades com en l’antiga notació musical…
